Impacte de la COVID a Manresa

Ja fa dos anys de l’inici de la pandèmia de COVID19, una situació d’alerta sanitària que ens ha afectat a tots els nivells: sanitari, personal, econòmic, mediàtic… Amb els números que indiquen que el coronavirus va de baixa, i amb una gran part de la població del nostre país vacunada, és un bon moment per fer balanç i veure quin ha estat l’impacte de la COVID a Manresa.

Impacte de la COVID a Manresa

El coronavirus al món

El 8 de desembre de 2019 es va detectar el primer cas d’una pneumonia atípica a la ciutat xinesa de Wuhan. El 31 de desembre del mateix any, les autoritats sanitàries de la ciutat van donar l’alarma per 27 casos semblants. I el 7 de gener de 2020 les autoritats xineses van identificar el virus, desconegut fins aleshores, i de la família dels coronavirus. Posteriorment aquest va ser anomenat SARS-COV-2. (SARS són les sigles en anglès de “Síndrome Respiratòria Aguda i Greu“; COV vol dir “coronavirus”; el número 2 és perquè era el segon virus de SARS que s’identificava).

Fins el 10 de març de 2022 s’han detectat a tot el món més de 452 milions de casos, i han mort més de 6 milions de persones. Prop de 387 milions s’han recuperat de la malaltia. (VEURE DADES ACTUALITZADES). El dia en que es van detectar més positius va ser el 21 de gener de 2022, amb 3.812.895 casos a tot el món. Va ser el moment àlgid de la propagació de la variant òmicron.

Els grans números de la COVID19 a Manresa

Detallem ara l’impacte de la COVID a Manresa. El primer cas a la capital del Bages es va detectar el 9 de març de 2020. Fins el 9 de març de 2022 se n’havien detectat 24.124 (confirmats amb PCR o test d’antígens). El número de morts és de 340. La mitjana d’edat de les persones afectades és de 38,57 anys. I 60.616 han rebut la pauta de vacunació completa (VEURE DADES ACTUALITZADES).

La COVID a Manresa s'ha viscut amb ansietat, depressió i incertesa

Cal afegir que, al principi de l’epidèmia, els centres sanitaris de Manresa van acollir una part dels pacients afectats per la COVID19 a Igualada i la conca d’Òdena, la primera part de territori que es va haver de confinar el 12 de març de 2020. El confinament domiciliari a Manresa va arribar el 14 de març de 2020, coincidint amb el de tot l’estat espanyol.

Impacte de la COVID a Manresa a nivell de salut mental

La salut mental ha estat un dels grans centres d’atenció durant la pandèmia. Les úniques dades disponibles corresponen a l’enquesta que va fer l’Ajuntament de Manresa l’octubre de 2020, coincidint amb l’inici de la segona onada. La podeu llegir íntegrament aquí. Segons l’enquesta, les emocions que es van manifestar més són l’esperança i la incertesa; les emocions menys freqüents van ser l’ira, l’angoixa i la por. En general les dones van expressar més que els homes que sentien emocions com la por, la incertesa, la tristesa o l’angoixa; en canvi els homes van experimentar més esperança i avorriment que les dones. També és destacable que 2 de cada 3 persones van dir que estaven bastant o molt preocupades per la COVID19.

Val la pena resumir en diferents aspectes l’impacte de la COVID a Manresa en la salut mental:

El confinament i les mesures preventives

Per moltes persones la primera impressió del confinament va ser veure-ho com una aventura. Una experiència nova. Després va aparèixer el cansament de la situació, sobretot per part dels nens. En aquell moment la recomanació dels psicòlegs va ser molt clara: Els nens necessiten rutines. I els adults, també.

L’adaptació al teletreball va ser forçosament ràpida, i va comportar una reducció dels nivells de contaminació i dels temps de desplaçament per anar a la feina. Però també vam veure com es desdibuixaven els horaris, fent que les persones estiguessin “disponibles” per treballar moltes més hores. Així com la instauració de mals hàbits alimentaris: augment del consum d’alcohol, “picar” entre hores, etc. La manera d’evitar això és fer un bon esmorzar.

Els adolescents i la COVID a Manresa

Un altre dels efectes de ser més hores a casa va ser l’augment del número de persones, sobretot adolescents, amb trastorns alimentaris (annorèxia, bulimia i trastorn per fartaneres). Encara no se saben del cert les causes d’això; no sembla que sigui l’alteració del patró alimentari, ja que el que es veu més alterat no és la figura corporal “real”, sinó l’autoimatge. En altres paraules: la visió i la valoració del propi cos canvien més que el pes real.

No poder acomiadar els familiars que morien

340 persones mortes és un número molt alt en una població com Manresa, d’uns 78.000 habitants. Recordem que s’afegien a les que moren habitualment per altres causes i que, la majoria de persones mortes per COVID ho van fer de manera concentrada coincidint amb les onades. Això i les restriccions en les activitats públiques van fer que, en molts casos, no poguessim dir adéu als familiars de la manera que ells es mereixien i que nosaltres hauriem volgut.

Això s’afegia a l’angoixa de saber que teniem familiars hospitalitzats, als que no podiem visitar, i dels quals rebíem informació un cop al dia, telefònicament, per part dels professionals sanitaris. Per tant el sentiment de soledat i d’injustícia va ser molt present. La situació va ser més greu a les residències de la tercera edat, on es van viure els moments més durs de l’epidèmia amb angoixa i incertesa.

Excés d’informació

El confinament i el coronavirus van ocupar quasi al 100% els espais informatius, d’anàlisi i de debat. De vegades amb imatges molt dures de persones ingressades a l’UCI, enterraments massius i, posteriorment, persones que rebien la punxada de la vacuna. Els negacionistes de la COVID van voler contrarrestar-ho, fent créixer encara més la presència del tema als mitjans.

En aquell moment, des de la Psicologia, ja vam dir el que ara és igual de vàlid per a la Guerra a Ucraïna: La informació és útil mentre cobreix una demanda, però, quan esdevé excessiva i porta a donar voltes sobre el mateix tema, produeix esgotament. I fa augmentar la incertesa i l’ansietat. Per això és important saber desconnectar i canviar d’activitat quan ja estem informats.

Ansietat, depressió i incertesa per la COVID a Manresa

Ansietat, depressió i incertesa

L’enquesta de l’Ajuntament de Manresa es va fer quan portàvem 7 mesos de pandèmia. Posteriorment van haver-hi més onades, més restriccions i més incertesa sobre l’evolució de la situació. Per tant, l’impacte de la COVID a Manresa també es va notar en la salut mental.

Hi ha hagut moltes persones que han manifestat símptomes d’ansietat (angoixa, preocupació pel futur, dificultats per sortir de casa), de depressió (tristesa, desmotivació, abandonament de relacions) i d’incertesa (resistència a fer plans, dubtes sobre la veracitat de la informació que causaven malestar).

Alguns d’aquests problemes es resoldran per si sols a mesura que recuperem la normalitat. Però les persones que continuin amb malestar o que els costi fer el seu dia a dia, és important que consultin el psicòleg per a recuperar la qualitat de vida.


T’ha agradat aquest article? Deixa la teva pregunta o comentari i et respondré personalment. I si creus que pot ajudar algú que coneixes, comparteix-lo!

Deixa un comentari