El cementiri municipal habilitarà un espai per a facilitar el dol perinatal a Manresa. L’espai ajudarà a fer que la societat reconegui que aquesta experiència existeix, i serà un lloc de confort per als pares i mares afectats. La mort d’un nen poques setmanes abans o després del naixement, o durant el part, és una experiència molt dolorosa, i també un tabú.

Un espai per al dol perinatal a Manresa
L’Ajuntament de Manresa va aprovar en el ple del 23 de setembre de 2021 crear un espai al cementiri pensat per al dol perinatal. L’espai vol facilitar el suport i el confort a les persones que han perdut un fill poc abans o poc després que naixés. També contribuirà a desfer el tabú que envolta la mort perinatal i que fa que el dol es visqui en silenci. El reconeixement públic que aquesta realitat existeix és un pas necessari per a la seva normalització.
La iniciativa se suma a la que ja han posat en marxa altres municipis, i és un recurs per tal que els pares i mares que han passat per aquest moment sàpiguen que tan ells com els seus fills continuen sent recordats. Per això crear un espai per al dol perinatal a Manresa era tant necessari.
Què és el dol perinatal
L’embaràs i el naixement d’un fill solen ser motiu d’alegria, tant per a la mare com per a la família i tot el seu entorn. Es fan preparatius esperant el moment del naixement (comprar la roba, posar l’habitació, pensar el nom del fill, etc). Però quan el nen o la nena moren abans, durant o després del part, es trenquen aquestes expectatives i les mares i pares es veuen en una situació per a la qual no estaven preparats. És molt difícil entendre per què ha passat, per més que hi hagi una explicació mèdica. I cada cop que algú els pregunta per l’embaràs o pel fill, reviuen el dolor.
Es considera que una mort és perinatal o neonatal quan es produeix entre l’inici de la gestació i un mes després del naixement. En aquests casos, com en d’altres pèrdues significatives, es fa un dol (que en aquesta situació sol ser més intens). Apareix una tristesa intensa i profunda, de vegades acompanyada d’un sentiment de culpabilitat per si la causa és alguna cosa que s’ha fet, o que no s’ha fet. També sorgeixen dubtes sobre com continuar vivint sense el fill o filla que ha mort.
De vegades també es pot negar el que ha passat. La negació consisteix en no creure-s’ho i en pensar que al final tot anirà bé, que només ha estat un ensurt. Aquest és un procés que, inicialment, ajuda a aturar el cop: la notícia és tant devastadora que es necessita deixar-la temporalment fora de la consciència i donar-se temps a un mateix per anar-la assumint a poc a poc.
Com pot ajudar el psicòleg a afrontar el dol perinatal a Manresa

Aquest article de Montse Albiol, llevadora d’Althaia, ajuda a entendre quins passos se segueixen a nivell hospitalari quan s’experimenta un dol perinatal a Manresa, en funció del moment en que es produeix la mort neonatal. Però també des de la Psicologia podem ajudar a fer front al que ha passat.
En primer lloc convé mencionar que el dol no és un trastorn. No és una depressió ni una malaltia. És un procés normal davant de la pèrdua, una manera d’acomiadar-nos del fill que ha mort i d’aprendre a viure en la seva absència. El dol està marcat per la tristesa, les preguntes (amb o sense resposta) i la sensació que la nostra vida no tornarà a ser la que era abans. No tothom necessitarà un psicòleg per a fer front al dol perinatal. Però les persones que vegin que els és impossible continuar endavant, poden sol·licitar l’ajuda professional. En realitat, tothom la pot sol·licitar, només faltaria. Però ja hem dit que considerem que el dol “normal” no és un trastorn mental. Aleshores, viure un dol no vol dir, necessàriament, que es necessiti un psicòleg.
És molt important que cadascú ho visqui de la manera que cregui correcta. No hi ha manuals que ens diguin com ho hem de fer per a fer-ho bé. Hi haurà persones que voldran passar pàgina de seguida i desfer-se de tot el que havien preparat per al nen. D’altres voldran passar una estona amb ell, agafar-lo, bressolar-lo, posar-li nom encara que hagi nascut mort, dir-li adéu… Totes les opcions són igual de vàlides i contribuiran a que, al cap dels anys, poguem tenir la sensació d’haver-ho fet com volíem. De tota manera, compartir temps amb el nen i acomiadar-se’n al ritme de cadascú, ajuda a elaborar el dol.
També ajuda poder parlar obertament dels sentiments experimentats i del significat personal que es dóna a mort perinatal del fill, sempre que se’n tingui la necessitat. I donar-se permís a un/a mateix/a per experimentar el dolor, plorar, voler estones de soledat, tornar a treballar, etc. La recuperació sol ser lenta i incompleta: sempre es recordarà l’experiència amb tristesa. Però el més habitual és recuperar l’activitat normal al cap d’uns mesos. Els grups de suport mutu poden ajudar a transitar per aquest procés.
Què més podem fer per ajudar qui es trobi en aquesta situació
- Respectar les seves decisions, sense intentar fer-los canviar d’opinió.
- Oferir-nos per ajudar en el que faci falta, en aquell moment o en el futur. Tal vegada no estiguin disposats a acceptar la nostra ajuda ara mateix, però sí un altre dia.
- Evitar dir frases com “ho superaràs“, “has de ser forta” o “ara és a un lloc millor“. La persona afectada podria pensar que restem importància al que li ha passat.
- Preguntar “què necessites?“. Les necessitats personals poden canviar molt d’un dia a un altre.
- La companyia és una molt bona font de suport. És una manera de dir “sóc aquí, amb tu“. Encara que sigui sense dir res.
T’ha agradat aquest article? Pots deixar la teva pregunta o comentari i et respondré personalment. I si creus que pot ajudar algú que coneixes, comparteix-lo!
Està molt bé l’article, molt ben explicat i molt clar
Moltes gràcies, Montse! Espero que pugui ajudar a persones que estan passant per aquest moment tant díficil.