Fins a finals d’octubre de 2021 era quasi impossible avortar a Manresa de manera voluntària. L’hospital de referència, gestionat per un patronat, no donava aquesta opció i obligava les dones que volien interrompre l’embaràs a desplaçar-se. Finalment l’avortament a Manresa ja és possible i és un bon moment per a explicar què pot implicar, per a una dona, el fet d’avortar voluntàriament… o que se li negui aquesta opció.
La dificultat d’avortar a Manresa
Avortar a Manresa era molt difícil fins a finals d’octubre de 2021. Només es permetien avortaments farmacològics fins a les 9 setmanes de gestació (és a dir, dins de la fase embrionària). A partir de la setmana 9, que és quan l’embrió passa a considerar-se fetus, ja no es podia avortar de manera quirúrgica, malgrat que la llei permet sol·licitar-ho en les següents condicions:
- Fins a la setmana 14, a petició de la dona embarassada i sense haver de donar explicacions.
- Entre la setmana 14 i la setmana 22, aportant un informe mèdic que ho justifiqui.
- A partir de la setmana 22 si hi ha risc per a la salut o la vida de la dona o del fetus i un comitè hospitalari ho justifica.
La Fundació Althaia, que gestiona els serveis de salut pública a la comarca del Bages, mai va precisar els motius pels quals no es podia avortar a Manresa. Però col·lectius socials que lluitaven per l’exercici d’aquest dret apunten a la presència de l’ordre (religiós) de Sant Joan de Déu al patronat que gestiona la fundació. Per tant les dones de Manresa i comarca que volien avortar s’havien de desplaçar i, el centre disponible que tenien més proper, era a Vic. Actualment aquesta dificultat s’ha corregit.
Com afecta l’avortament a la salut mental
Avortar no és fàcil, ni és agradable, encara que sigui una decisió pròpia. La dona que avorta ho fa perquè en aquell moment no pot, o no vol, tenir cura d’un fill, i per tant no està preparada per afrontar un embaràs. Però més enllà d’aquesta dificultat és raonable preguntar-se si la interrupció de l’embaràs és causa de trastorns mentals. I és que aquest és un argument utilitzat sovint per les persones que s’oposen a l’avortament.
En aquest sentit convé destacar un estudi [en anglès] publicat el 2017 per la revista JAMA Psychiatry. La investigació es va fer a Estats Units, entrevistant un total de 956 dones fins a 11 vegades cada una al llarg de 5 anys. Es va comparar la salut mental de dones a qui s’havia practicat l’avortament amb la de dones a qui s’havia denegat. Les conclusions generals són aquestes:
- Una setmana després d’haver sol·licitat l’avortament, les dones a qui s’havia denegat tenien més ansietat, menys autoestima i menys satisfacció amb la vida que les dones a qui s’havia admès avortar.
- Els nivells de depressió eren similars en ambdós grups.
- A mesura que passava el temps, aquests indicadors de salut mental s’anaven igualant entre els grups.
Per tant, l’afirmació que s’ha d’impedir que les dones avortin per preservar la seva salut mental no se sosté, sinó tot el contrari.
Poder avortar per qüestió de salut
Obligar una dona embarassada a completar l’embaràs fins al final no beneficia ningú. Tampoc a la criatura. Perquè s’està convertint aquesta criatura en un objecte per a la restricció dels drets de la dona. D’altra banda, sovint, limitar l’accés a l’avortament només fa que es dugui a terme en condicions no segures, fins i tot per part de no professionals, que posen en risc la salut i la vida de la dona.
Igualment cal recordar que si volem que una dona sigui responsable del seu fill, cal brindar-li la possibilitat de decidir si el vol tenir o no. I aquesta possibilitat no es pot veure restringida per cap motiu, ni polític, ni ideològic ni cultural. L’embaràs i la maternitat poden ser experiències molt boniques per a les dones, amb o sense parella, que ho desitgin. Per a les que no ho desitgin el dret a l’avortament ha de ser garantit, universal i finançat per la seguretat social. I la decisió s’ha de poder prendre amb llibertat i amb la tota la informació disponible.
La salut mental es perd quan tenim la sensació que no controlem el que passa a les nostres vides. Per tant, la millor garantia per protegir la salut mental d’una dona que està embarassada i no vol estar-ne és aixecar les barreres que dificulten l’avortament. A Manresa i arreu.
T’ha agradat aquest article? Deixa la teva pregunta o comentari i et respondré personalment. I si creus que pot ajudar algú que coneixes, comparteix-lo!
