1 de cada 2 homes i 1 de cada 3 dones tindran càncer en algun moment de la seva vida. El diagnòstic de càncer ho canvia tot, tant per als pacients com per als familiars. El seu tractament és llarg i complex i, afortunadament, cada cop és més efectiu. Però l’impacte psicològic del càncer fa que, en molts casos, sigui necessari el suport psicològic. Aquest article parla dels recursos de Psicologia Manresa per persones amb càncer.
Com afecta el càncer a pacients i familiars
El procés oncològic es divideix en fases. Tot i que en cadascuna d’aquestes fases hi ha unes reaccions més habituals que d’altres, cal deixar clar que cada persona viu el càncer a la seva manera. Pràcticament totes les manifestacions emocionals i en les relacions amb els altres es poden considerar normals. I aquí “normals” vol dir comprensibles tenint en compte la gravetat de la malaltia oncològica.
Tinguem present que les persones, al llarg de la vida, aprenem a afrontar situacions que, tot i ser adverses, són quotidianes: avaries domèstiques, petits accidents, discussions de parella, etc. El càncer fa que tot el que hem après per solucionar les dificultats del dia a dia deixi de ser suficient. Per això la ràbia, la tristesa, la por o la incertesa són habituals, sovint, combinades amb l’esperança i l’esperit de lluita.
Aquestes són les manifestacions de l’impacte psicològic més habituals -però no les úniques- en cada fase de la malaltia. Posteriorment parlarem dels recursos de Psicologia Manresa per persones amb càncer:
A l’espera del diagnòstic
El diagnòstic del càncer és progressiu. Normalment es comença fent proves generals (analítica de sang i d’orina, exploració per part del metge de família) i, si hi ha sospites de càncer, proves més específiques com un TAC o escàner, o una ecografia. Tot i que el sistema sanitari s’esforça per escurçar els temps d’espera, aquests són una font de preocupació per part del pacient i la família. Sobretot quan s’allarguen més del compte per causes com la COVID19.
L’espera es viu amb angoixa i amb por, que sovint provoquen insomni. Algunes persones en procés de diagnòstic prefereixen no informar-ne la família per no causar preocupacions innecessàries en cas que, finalment, el resultat sigui favorable. Aquest malestar, produeix la sensació que el temps passa més lentament.
Quan arriba el diagnòstic de càncer
En algunes persones es pot produir un xoc: quedar-se amb la mirada perduda i sense sentir què li diu l’altra gent. És normal i sol durar uns minuts, tornant després a la normalitat.
De vegades també veiem el que anomenem negació, per la qual la persona afectada creu que tot allò no té res a veure amb ella: com si els metges s’haguessin equivocat. Aquesta és una estratègia inconscient que ajuda el pacient a donar-se temps a ell mateix per assumir la notícia. Normalment no dura més d’uns dies, i val la pena respectar-ho i no forçar el pacient a acceptar el diagnòstic. Si passen molts dies i continua amb la negació, aleshores sí que és important consultar un psicòleg, perquè podria dificultar l’inici del tractament (per exemple, una persona no voldrà fer quimioteràpia si està convençuda que el que té no és càncer).
Per tot plegat és important assistir acompanyat a les visites mèdiques, ja que el xoc inicial en el pacient pot fer que oblidi preguntes importants que convé fer als professionals de la salut. Abans de començar el tractament el pacient haurà de signar el consentiment informat (el full d’informació sobre l’estratègia terapèutica), i és el moment de resoldre els dubtes.
Durant el tractament
El tractament del càncer és llarg i complex. Se solen combinar diverses estratègies (cirurgia, quimioterapia, radioteràpia, immunoteràpia, etc) cosa que obliga a fer visites freqüents a l’hospital. Per tant tota la vida gira al voltant del tractament. És normal que en aquesta fase hi hagi una certa esperança, ja que la persona té la sensació que s’estan fent coses contra la malaltia.
Pot haver-hi efectes secundaris molestos: fatiga, pèrdua de la gana, canvis en el cos, nàusees, vòmits, caiguda dels cabells, llagues a la boca, etc. No tothom té els mateixes efectes ni amb la mateixa intensitat i, en tot cas, hi ha tractaments per a controlar-los. El pacient es pot preocupar més per com estarà la seva família que no pas per ell mateix. I si hi ha nens a casa, es pateix especialment per com ho estaran vivint. És important explicar-los la realitat, de manera adaptada al seu llenguatge, i respondre les seves preguntes.
Després del tractament del càncer
La tornada a la normalitat és més difícil del que sembla: mentre ha durat el tractament, les vides de tothom han anat avançant, però la de la persona en tractament s’ha quedat estancada. I encara que sembli que ha de ser al revés, el pacient es pot preocupar més després del tractament que durant el mateix.
Mentre es tractava, es veia rodejat de professionals de la salut que li donaven una sensació de protecció. Si passava res, es podia detectar i actuar de pressa. De cop aquesta sensació s’acaba i el pacient se sent més desprotegit. A més a més hi ha una certa por de recaure en el càncer.
Si hi ha una recaiguda
Algunes persones recauen en la malaltia mesos o anys després d’acabar el tractament. És una cosa que saben que pot passar, i per això es fan controls mèdics periòdics. Però una recaiguda té efectes devastadors: el pacient pensa que l’esforç fet en el primer tractament no ha servit de res i que haurà de tornar a començar, sense saber si serà efectiu. Fins i tot es pot plantejar no tractar-se i deixar que la malaltia faci el seu curs.
El final de vida i el dol en persones amb càncer
Si la malaltia arriba a un punt en que no es pot curar, s’entra a l’etapa del final de vida. Pot durar uns mesos o uns anys, i l’objectiu terapèutic passa a ser el control dels símptomes i el confort del pacient i de la seva família. La proximitat coneguda de la mort es viu amb dificultats, però també pot ser una oportunitat per complir algunes voluntats: Treballant a Psicologia Manresa per persones amb càncer hi ha hagut pacients que han volgut reconciliar-se amb un germà amb el que no parlaven des de feia molts anys, aprendre un idioma o fer un viatge a l’altra punta de món.
Tant la persona amb la malaltia com la seva família poden fer un dol anticipat, i passar la major part del temps possible junts. Això permet tractar temes importants com herències o llegats.
L’objectiu del suport psicològic no és una mort feliç, ja que seria molt poc viable. Més aviat és una mort tranquil·la, amb la preocupació controlada, confort i la sensació d’haver viscut una vida amb significat.
El suport familiar i social als pacients oncològics
Per a una persona amb càncer la família sol ser la font de suport més important. Tant per a aspectes pràctics (per exemple, anar acompanyat a l’hospital) com emocionals. El més recomanable és que pugui expressar lliurement el que pensa i que pugui prendre les decisions fins on sigui possible: això l’ajudarà a recuperar una part de la sensació de control perduda.
Els amics o companys de feina també poden ser de gran ajuda, per parlar de la malaltia o per distreure’s amb altres temes. Cal anar amb compte amb les preguntes i els comentaris, o amb voler imposar al pacient què és el que li convé. La persona amb la malaltia pot veure sorpreses positives i negatives al seu entorn: persones en les que confiava però s’acaben allunyant, i persones amb les que no comptava que el sorprenen gratament.
Recursos de Psicologia Manresa per persones amb càncer
En començar aquest article dèiem que és normal tenir reaccions emocionals intenses davant del diagnòstic de càncer. La tristesa, la por o la incertesa són habituals i, si el patiment és suportable dins de la situació, no necessàriament han de motivar una consulta al psicòleg. Però si el malestar o el deteriorament de les activitats diàries és molt intens, consultar el psicòleg pot ser una bona idea.
El suport de Psicologia Manresa per persones amb càncer és molt divers, ja que s’adapta a les necessitats de cadascú:
- Suport durant el procés de diagnòstic per facilitar la recerca i la comprensió de la informació.
- Acompanyament durant el tractament per fer possible l’adaptació als canvis que comporta.
- Guia per a la recuperació de la normalitat després del tractament mèdic.
- Atenció davant de la possible recaiguda i l’agreujament de la malaltia, incloent el dol.
- Acompanyament en el final de vida.
- Afrontament i regulació de les reaccions emocionals: por, tristesa, ràbia, incertesa, incredulitat, frustració…
- L’espai i el temps per a tractar temes que el pacient no vol tractar amb la seva família per no causar més preocupació.
- Suport a la família i l’entorn social de la persona afectada: sovint la família no fa cas del seu propi patiment perquè pensa que “ara la prioritat és ell/a, que és qui té el càncer“.
- Millora de la comunicació dins de la família, que es pot veure alterada per la por o pel desacord en què cal fer.
- Ajuda en la solució de problemes diaris que poden estar comprometent la qualitat de vida.
- Qualsevol altra necessitat que sorgeixi en el present o en el futur i que els usuaris vulguin tractar.
Si vols demanar visita a Psicologia Manresa, pots fer-ho fent clic a algun d’aquests botons:
o bé omplint aquest formulari:
T’ha agradat aquest article? Deixa la teva pregunta o comentari i et respondré personalment. I si creus que pot ajudar algú que coneixes, compartiex-lo!