El diari Regió 7 ha publicat una enquesta sobre les experiències d’assetjament a les dones a Manresa. Les xifres són preocupants, i val la pena analitzar com es pot intervenir des de la psicologia per tal que les dones a Manresa -i arreu- puguin anar pel carrer sense haver de modificar hàbits per por de l’assetjament, i sense sentir-se amenaçades.
L’enquesta sobre l’assetjament a les dones a Manresa
El diari Regió 7 publicava el 25 de març de 2022 una enquesta sobre l’assetjament a les dones a Manresa. Les xifres que presenta són alarmants. Aquest és un resum dels resultats que ha obtingut:
- El 46% ha patit algun tipus d’assetjament a la via pública. Al 22% els ha passat més d’una vegada.
- El 41% descriuen algun tipus d’agressió verbal (comentaris obscens, etc).
- El 2% han patit tocaments al carrer, i el 3% han estat agredides sexualment.
- El 2% relaten que un home s’ha masturbat davant d’elles.
- El 87% diuen que tenen pot d’anar pel carrer de nit. El 16% també tenen por d’anar pel carrer de dia.
- Les zones de Manresa on les dones se senten més insegures són el Passeig de Pere III, el Carrer del Cos, la Plaça Gispert i el Carrer de Sobrerroca.
L’enquesta s’ha fet a 100 dones d’entre 18 i 80 anys de diversos barris de la capital del Bages.
El risc d’algunes mesures per augmentar la sensació de seguretat de les dones
En resposta a la por de l’assetjament de les dones a Manresa, se solen adoptar mesures simples per a augmentar la sensació de seguretat: anar acompanyades, canviar el seu itinerari, etc. Altres iniciatives són la campanya de taxistes que es comprometen a esperar-se que la dona hagi entrat a casa, o l’augment de la presència policial als carrers.
En d’altres poblacions, com Barcelona, s’ha posat en pràctica que el bus urbà deixi la passatgera davant de la porta de casa, encara que no hi tingui parada.
Aquestes mesures poden alleujar l’ansietat a curt termini. Però a llarg termini hi ha el risc que es facin insuficients i que cada cop es necessitin més canvis en els hàbits diaris per mantenir la sensació de seguretat. Al capdavall, des de la psicologia s’ha comprovat que les mesures ràpides que es prenen en resposta a la por, poden fer augmentar aquesta por amb el pas del temps. D’una manera semblant al cas d’una persona que, per por de volar, substitueix un trajecte en avió pel mateix trajecte en tren i observa com la por de volar és cada cop més intensa.
Els homes van tard en la reducció del masclisme
Però més enllà de l’efectivitat dels canvis que introdueixi una dona en el seu dia a dia, hi ha la qüestió de la justícia. És injust que sigui la dona qui ha de modificar els seus hàbits perquè hi ha homes que es creuen amb el dret d’assetjar-les. En tot cas haurien de ser els homes els que abandonessin totes les conductes de perseguir, insinuar-se o fer comentaris sexuals a les dones, perquè és una molèstia per a elles.
Aquestes conductes, sovint es veuen facilitades per la percepció que són inofensives. Però no per això deixen d’incomodar. Una manera pràctica amb la qual un home pot saber si allò que es disposa a fer és correcte o no pot ser la següent: Imaginar-se com reaccionaria si algú li ho fés a alguna noia del seu entorn familiar: una germana, una filla, una neboda, etc. Si creu que s’indignaria, vol dir que la mateixa acció, o el mateix comentari, fet per ell a una altra dona, serà indignant.
Què es pot fer davant del problema de l’assetjament a les dones a Manresa
Hem vist unes línies més amunt com algunes de les mesures dutes a terme, tenen el risc d’acabar agreujant el problema. Però això no és motiu per no posar-les en pràctica si en un moment donat, o en diversos moments donats, poden alleujar l’ansietat. A banda d’aquestes, i del paper de tota la societat -homes i dones- a l’hora d’assolir la plena igualtat en tots els àmbits, podem tenir en compte altres pràctiques:
- Distingir la por de l’ansietat: La por és el que sentim davant d’una amenaça real i present (per exemple, tenir un home davant, amb una cervesa a la mà, que ens diu que pugem al seu cotxe). L’ansietat és un malestar inespecífic sobre alguna cosa no ben definida que podria passar (per exemple, en caminar per un carrer silenciós). Si tenim por, podem anar a buscar la seguretat a un lloc més concorregut, o fer veure que parlem per telèfon amb algú que ens espera. Si el que tenim és ansietat, el millor és continuar. Perquè en aquest cas, si canviéssim alguna cosa, no respondríem a l’amenaça; respondríem a l’ansietat. I el més probable és que no acabi passant res. Però necessitem comprovar que, efectivament, no passa res. I només ho comprovarem si no fem cap canvi. No estic dient que fer això sigui fàcil, perquè l’ansietat pot persistir. Però sí que és el que ens demostrarà que no tenim perquè canviar el nostre recorregut.
- Davant d’un comentari verbal que no va a més: En aquell moment, ignorar-lo. Ni tan sols mirar qui ens el fa. Com si no existís. Un cop fora de la situació, parlar amb la policia per explicar què ha passat.
- Denunciar, denunciar, denunciar: Ja sigui a la policia, o públicament (per exemple, a xarxes socials). Cada cop que un home comet una agressió, més o menys o greu, i no es denuncia, augmenta la seva sensació d’impunitat… i la dels altres homes que veuen que també ho poden fer impunement.
- Si s’ha patit una agressió amb danys: Trucar al 112 per rebre assistència mèdica i policial.
- Si la preocupació esdevé greu i dificulta la qualitat de vida: Demanar ajuda professional per recuperar la normalitat i tenir eines per gestionar-ho.
T’ha agradat aquest article? Deixa la teva pregunta o comentari i et respondré personalment. I si creus que pot ajudar algú que coneixes, comparteix-lo!
