Hi ha relació entre ictus, tabac i ansietat? Els indicis apunten que sí, ja que aquestes tres condicions estan vinculades a alteracions vasculars. La tesi doctoral d’un infermer de Manresa se suma a la literatura científica en aquest sentit. Parlem de com l’ictus, el tabac, l’ansietat i la depressió es relacionen entre ells.
El professor d’infermeria de la Fundació Universitària del Bages a Manresa, Eduard Maldonado, va presentar el juliol de 2020 la seva tesi doctoral on estudiava la prevalença d’ansietat i depressió en les persones que fumaven abans de tenir un ictus. La prevalença, en aquest cas, és el percentatge de persones que, essent fumadores i tenint un ictus, també tenien ansietat i/o depressió.
Què és un ictus
Un ictus és el que abans es coneixia com a embòlia, feridura o vessament cerebral. És un tipus d’accident cerebrovascular, en el qual s’obstrueix o es trenca una vena o una artèria del cervell. Es manifesta en forma de pèrdua sobtada de la força o de la mobilitat de la meitat del cos, mal de cap o incapacitat per parlar. És molt important reconèixer-ne els símptomes, perquè requereixen una intervenció urgent. Aquest vídeo explica com saber si una altra persona pot estar tenint un ictus; si pensem que així és, cal trucar al 112.
El paper del tabac en l’ictus
La llista d’efectes perjudicials que provoca el tabac a la salut és interminable. Fumar s’associa a un major risc de tenir càncer, malalties respiratòries i malalties cardiovasculars, entre elles, l’ictus:
- Fumar causa danys als vasos sanguinis i fa augmentar la pressió arterial.
- El tabac redueix la quantitat d’oxigen que arriba a les cèl·lules, perjudicant les funcions vitals.
- També redueix la capacitat pulmonar, fent que el fumador es cansi havent fet esforços cada cop més petits.
- La capacitat olfactiva es deteriora, de manera que es perceben les olors amb més dificultat.
- No cal ser fumador per patir aquests danys: el risc també hi és quan una persona que no fuma respira el fum que emet algú altre. És el que es coneix com a tabquisme passiu.
L’any 2014 fumaven a Manresa el 25,9% de la població, segons l’Anàlisi de la situació de salut de Manresa 2016. El mateix percentatge es pot aplicar a la resta de Catalunya. Tot i que aquesta xifra es redueix cada any, és molt important prevenir el tabaquisme per reduir el seu impacte en la salut.
Com s’hi impliquen l’ansietat i la depressió
L’ansietat es pot viure com un símptoma aïllat que es presenta de vegades. Quan és més permanent i s’acompanya d’altres símptomes pot acabar esdevenint un trastorn que afecta la vida diària de la persona. Amb la depressió passa una cosa semblant, tot i que quan només és un símptoma en diem tristesa. Estar ansiós o deprimit també fa augmentar la pressió arterial i redueix l’activitat física.
Moltes persones que tenen ansietat o depressió fan servir el tabac per a relaxar-se o per recuperar l’estat d’ànim. D’aquesta manera contribueixen a tots els riscos esmentats.
Es pot prevenir un ictus?
L’Organització Mundial de l’Ictus ha detallat 10 mesures per a prevenir aquesta patologia [ENLLAÇ a la infografia, en anglès]: Controlar la hipertensió arterial, fer exercici físic, mantenir una dieta equilibrada, mantenir un pes saludable, reduir el colesterol, no fumar, reduir el consum d’alcohol, tractar la diabetis, tractar l’estrès i la depressió i tractar la fibril·lació auricular. Fixem-nos en un detall important: 9 d’aquestes 10 mesures es poden dur a terme des de casa, introduint-les a les nostres rutines diàries. Sense haver d’anar al metge.
Tractament i rehabilitació postictal
Què passa després d’un ictus? Depèn de la regió del cervell que se n’hagi vist afectada. Cada part controla unes funcions determinades. Per tant, els efectes de l’ictus dependran de l’àrea cerebral on hagi tingut lloc l’ictus. Per exemple, si es veu afectat el lòbul frontal, es poden veure deteriorades les funcions motores (caminar, agafar objectes, etc) o el llenguatge.
La majoria de persones que tenen un ictus sobreviuen, encara que solen quedar seqüeles. Les seqüeles més freqüents són la pèrdua de força, les dificultats en el control del moviment, el risc de caigudes, les alteracions visuals, del llenguatge i de la sensibilitat, la depressió i les dificultats cognitives (pèrdua de memòria, atenció i capacitat de planificació).
Moltes d’aquestes funcions alterades es poden recuperar amb programes de rehabilitació. La recuperació sol ser parcial, i és un procés que dura entre unes quantes setmanes i uns quants anys. L’objectiu de la rehabilitació postictal és adaptar-se als canvis (per exemple, canviar la manera de moure’s per evitar caigudes) i recuperar l’autoestima i l’autonomia personal. En aquesta estratègia hi intervenen diversos professionals de la salut: metges, infermers, fisioterapeutes, educadors socials, psicòlegs, etc.
Què podem fer des de la Psicologia
Els psicòlegs podem ajudar les persones que han tingut un ictus de diverses maneres:
- A l’hora d’afrontar els canvis, les pèrdues i la possible situació de dependència.
- Tractant l’ansietat i la depressió.
- Fent exercicis de rehabilització cognitiva (frenar la pèrdua de memòria i concentració, ajudar a recuperar la capacitat de planificar i organitzar-se, etc).
- Facilitant l’expressió emocional dels pacients i dels seus cuidadors.
És important continuar investigant, tal com ha fet el professional de Manresa Eduard Maldonado, per trobar noves claus que ajudin a prevenir l’ictus i tractar-ne les conseqüències. Segons la tesi doctoral d’aquest infermer i professor, si detectem de manera precoç les alteracions emocionals (ansietat i depressió) en les persones que han tingut un accident vascular cerebral podrem millorar la seva salut i benestar i les ajudarem a implicar-se en la seva pròpia recuperació.
T’ha agradat aquest article? Deixa la teva pregunta o comentari i et respondré personalment. I si creus que pot ajudar algú que coneixes, comparteix-lo!